Han estat els primers (ens consta que els gegants de Lladó i Albanyà també ho han fet posteriorment) que com bons empordanesos han fet la pujada a la

       Mare de Deu del Mont, a peu i boscos a través, des de Falgàs.

    Desafortunadament el dia 11 d’agost de 1995 estant de visita a casa dels seus padrins a la vila comtal de Castelló d’Empúries, na Pitxedis fou víctima d’un

        accident col·lectiu provocat per la tramuntana. Mercès als avanços de la medicina cartrónica aconseguí sobreviure, fins que el 14 d’abril, en una trobada de

        companys a Vilabertran, recaigué en la malaltia i arribà a l’extrem inevitable.

      Així, el 19 del mateix mes, el vespre just abans de les festes de Primavera, la Companyia Policrac i els amics més propers li donaren un sentit “darrer adéu”. 

       El mitjans de comunicació, premsa i televisió se’n feren ressò.

    En plenes Festes de Primavera de 1995 , durant la trobada de Gegants, aparegué la Selma ballant una “cúmbia” en solitari. En NAZARI en veure-la quedà

       embadalit, s’hi apropà i començà a ballar amb ella. Primer fou la cúmbia, després la Sardana Curta dels Gegants de Navata (de l’insigne mestre Albert Cuevas), i fou així com començà una nova pàgina de la historia d’aquests gegants.

(Si bé es cert que també va nàixer als tallers Ventura-Hosta de Navata, per aquelles raons genètiques a vegades inexplicables, la Selma és de color negre).