En David neix a L’Hospitalet de Llobregat el 1959, i la Núria a Barcelona el 1960. Vam estudiar joieria i ceràmica. El 1984 vam crear el Taller de Gegants a Navata (Alt Empordà). Fem gegants, capgrossos, verges, sants, reis, bestiaris i personatges de cartró per a Catalunya i l’estranger.
“Girona estava despoblada de gegants, i ara repoblem el món”
El primer encàrrec a Navata?
Reproduccions a mida real de Ferran VII, Carles IV, Felip II i Felip IV per decorar els seus despatxos a l’Escorial. El rei Joan Carles I va inaugurar l’exposició i, quan vam anar a visitar-la, ja no hi eren. El cap de protocol de la Casa Reial les va considerar irreverents i una mofa perquè eren de cartró. Volíem recomprar-les, però són patrimoni de l’Estat i les tenen als magatzems soterranis de l’Escorial.
El primer gegant?
El de Navata, que sembla un rei de bastos. Les comarques gironines estaven despoblades de gegants i només en tenien a Girona, Figueres, Olot i Banyoles, mentre que a Tarragona n’hi havia molts. Va córrer la veu que fèiem i restauràvem gegants i capgrossos, i ara repoblem el món. L’últim és el de Fornells de la Selva.
El primer capgròs?
Era per a un concurs a Olot i no va guanyar. Representava un fabricant de sants que duia bigoti i dues banyetes.
Irreverents?
No. Fem verges i sants per a esglésies i la gent els hi resa. Fem passos de Setmana Santa perquè pesen poc i les dones poden portar-los. Fa dos segles, a les esglésies de la Catalunya Nord, hi havia sants de cartró, però van deixar de fer-ne. A Castelló tenim una verge embarassada i una altra amb maraques i angelets negres.
El personatge més popular?
L’elefant de la Fira del Circ de Reus. Va damunt d’un carro motoritzat, es passeja pels carrers i tira aigua per la trompa. Era una antiga idea publicitària i ara és un personatge emblemàtic i estimat de Reus.
La seva feina és anònima. Fem un encàrrec, no firmem i la gent no coneix l’autor. Sovint els col·leccionistes ens pregunten si els coneixem, i som nosaltres. No anem per la vida ni d’artistes ni de fabricants en sèrie.
Com es fa una figura de cartró?
Fem un model de fang i un motllo d’escaiola. Posem quatre capes de cartró mullat i encolat dins del motllo. Un cop sec, es treu del motllo, es munten les peces, es repassen i es pinten. Després coordinem fusters, perruquers, modistes i altres artesans que prenen mides i fan proves com a una persona normal, amb l’avantatge que no es queixen. També arreglem nassos de gegants que cauen a terra a causa de la tramuntana.
Sembla fàcil. Dos mil escolars visiten la nostra exposició cada any i és un espectacle màgic. Es queden parats i els mestres diuen que mai fan tanta bondat. Saben que hi ha gegants, però no d’on surten i aprenen a pintar una màscara. Els adults del nostre taller d’estiu fan un capgròs en una setmana intensiva i tenen el motllo per fer-ne més.
La seva època daurada?
A partir del 1982, quan es recuperaven tradicions populars i restauràvem els clàssics dels anys cinquanta. Ara treballem amb polièster i no ens agrada, però ens ho demanen perquè és més car, però el manteniment és zero.
Per què es menysprea el cartró pedra?
Té fama de fals, perquè imita la realitat. Podem fer una pedra d’or per a una obra de teatre, tot el decorat i res és veritat.
Més obres singulars?
Tintin i el seu coet de tres metres a Euskadi. El Capitán Trueno, Crispín i Goliat a l’Escala. Dos Dalí a Figueres. Un Picasso a Ceret. Ferran Adrià, els germans Roca, Fermí Puig, Carme Ruscalleda i més cuiners al Celler Espelt. Els capgrossos del Consistori de Perpinyà, un entrepà de Frankfurt gegant a Alemanya, un Sant Ignasi de Loiola a la Universitat de Santa Clara a Califòrnia, gegants i un drac al Japó… Tot el bestiari de Catalunya i moltes figures per a carrosses de reis i de carnavals. Tot plegat, fa goig.
El gegant català té valor afegit?
Sí. Participem a concursos internacionals a Anglaterra, Escòcia i els Estats Units, i es nota que els seus gegants no són catalans. I algun mèrit tenim, perquè a Munic treballàvem en l’aparador d’uns magatzems de luxe. Semblàvem micos i es quedaven una comissió, però ens pagaven l’hotel i les despeses i tornàvem amb diners.
L’última moda?
Reproduccions de joguines antigues i figures en qualsevol format i mida de persones reals a partir de les seves fotografies.
Què són els gegants per a vostès?
Una excusa per viatjar, perquè arreu ens cuiden molt bé.
JOAQUIM ROGLAN